El contracte fix discontinu és un tipus de contracte de treball que es caracteritza per establir una relació laboral permanent entre un ocupador i un treballador, però que s’executa de manera intermitent. Aquest tipus de contracte és molt comú en el sector turístic i l’hostaleria, on l’activitat laboral es concentra en determinades èpoques de l’any i, per tant, és necessari contractar personal per a cobrir la demanda. En aquest article, abordarem el contracte fix discontinu a Espanya, incloent-hi la normativa vigent, la reforma laboral, la seva aplicació en el sector de l’hostaleria i turisme, així com els pros i contres d’aquest tipus de contracte.

Normativa Vigent

El contracte fix discontinu està regulat a Espanya pel Reial decret legislatiu 2/2015, de 23 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’Estatut dels Treballadors. Segons aquest text, el contracte fix discontinu és aquell que se celebra per a atendre les necessitats de l’empresa en períodes determinats i que es repeteixen en dates certes. Aquests períodes poden estar lligats a factors estacionals, de producció o d’una altra naturalesa.

A més, la normativa estableix que els treballadors contractats mitjançant un contracte fix discontinu tindran els mateixos drets i deures que la resta de treballadors de l’empresa, i que la durada del seu contracte no podrà ser inferior a 12 mesos. Així mateix, s’estableix l’obligació per part de l’ocupador de comunicar al treballador amb una antelació mínima de 15 dies la data d’inici del contracte, així com la durada estimada d’aquest.

Reforma Laboral 2012

El contracte fix discontinu ha estat objecte de diverses reformes laborals a Espanya en els últims anys. Reforma laboral de l’any  2012, amb l’entrada en vigor del Reial decret llei 3/2012, de 10 de febrer, de mesures urgents per a la reforma del mercat laboral:

• Aquesta reforma va establir una sèrie de mesures destinades a fomentar la contractació indefinida i reduir la temporalitat en el mercat laboral espanyol. En aquest sentit, es va establir una bonificació en les quotes empresarials a la Seguretat Social per a aquelles empreses que convertissin contractes temporals en contractes indefinits, així com per a les quals contractessin joves menors de 30 anys o a majors de 45 anys en situació de desocupació.
• A més, es va limitar la durada dels contractes temporals i es va establir una sèrie d’incentius per a l’ús del contracte fix discontinu en els sectors en els quals aquest tipus de contracte és més habitual, com el turístic i l’hostaleria.

El Reial decret llei 32/2021, de 28 de desembre, de mesures urgents per a la reforma laboral, la garantia de l’estabilitat en l’ocupació i la transformació del mercat de treball (amb efectes de 30 de març de 2022), ha realitzat una modificació de l’article 16 del ET sobre el contracte fix-discontinu que ha suposat la desaparició de la diferència entre contractes fixos periòdics i fixos discontinus, una nova definició del concepte (el decisiu és l’objecte o la naturalesa dels treballs realitzats, de caràcter estacional o vinculats a activitats productives de temporada, o per al desenvolupament d’aquells que no tinguin aquesta naturalesa però que, sent de prestació intermitent, tinguin períodes d’execució certs, determinats o indeterminats), la possibilitat que puguin desenvolupar-se, a través de la contractació fixa-discontínua, les activitats realitzades a l’empara de contractes mercantils o administratives, i, no menys important, la possibilitat de formalitzar un contracte fix-discontinu entre una empresa de treball temporal i una persona contractada per a ser cedida.

Aplicació en el Sector de l’Hostaleria i Turisme

El contracte fix discontinu és molt comú en el sector turístic i l’hostaleria a Espanya. Aquests sectors es caracteritzen per tenir una gran estacionalitat, concentrant la major part de la seva activitat en determinades èpoques de l’any (estiu, nadal, Setmana Santa, etc.).

En aquest sentit, el contracte fix discontinu es presenta com una eina molt útil per a aquestes empreses, ja que els permet cobrir les seves necessitats de personal en els moments de major activitat, sense haver de mantenir una plantilla fixa durant períodes en els quals l’activitat és menor. Això els permet estalviar costos i ser més flexibles en la gestió del seu personal.

No obstant això, l’ús del contracte fix discontinu en el sector de l’hostaleria i el turisme també presenta alguns inconvenients. Un dels principals problemes és la falta d’estabilitat laboral que sofreixen els treballadors, que veuen com el seu ús s’interromp durant llargs períodes de temps i han de buscar altres treballs per a subsistir. Això pot generar inestabilitat econòmica i social en els treballadors i les seves famílies.

Un altre problema és la precarietat laboral que pot generar aquest tipus de contracte, ja que els treballadors contractats mitjançant un contracte fix discontinu no gaudeixen de les mateixes garanties laborals que els treballadors amb contracte indefinit. Per exemple, poden tenir menys possibilitats d’accedir a una formació contínua o de promocionar en la seva empresa.

Pros i Contres del Contracte Fix Discontinu

A continuació, analitzarem alguns dels principals pros i contres del contracte fix discontinu a Espanya.

Pros:

• Flexibilitat: el contracte fix discontinu permet a les empreses adaptar-se a les fluctuacions de la demanda i reduir costos.
• Protecció legal: els treballadors contractats mitjançant aquest tipus de contracte gaudeixen de les mateixes proteccions legals que els treballadors amb contracte indefinit
• Afavoreix la creació d’ocupació: el contracte fix discontinu és una eina que pot fomentar la creació d’ocupació en sectors amb alta estacionalitat.

Contres:

• Precarietat laboral: els treballadors contractats mitjançant un contracte fix discontinu poden sofrir precarietat laboral i tenir menys garanties laborals que els treballadors amb contracte indefinit.
• Inestabilitat econòmica: la intermitència de l’ocupació pot generar inestabilitat econòmica i social en els treballadors i les seves famílies.
• Discriminació laboral: l’ús del contracte fix discontinu pot generar discriminació laboral, ja que les empreses poden preferir contractar treballadors amb aquest tipus de contracte en lloc d’oferir contractes indefinits.

Falta de formació: els treballadors contractats mitjançant un contracte fix discontinu poden tenir menys possibilitats d’accedir a formació contínua o de promocionar en la seva empresa.

Conclusions

El contracte fix discontinu és una eina molt útil per a les empreses que necessiten adaptar-se a les fluctuacions de la demanda, com ocorre en el sector turístic i l’hostaleria a Espanya. No obstant això, també presenta alguns inconvenients, com la precarietat laboral i la inestabilitat econòmica que poden sofrir els treballadors contractats mitjançant aquest tipus de contracte.

Per tant, és important que les empreses utilitzin el contracte fix discontinu de manera responsable i garantint els drets laborals dels treballadors. Així mateix, és necessari que es fomenti la creació d’ocupació estable i de qualitat en els sectors més afectats per l’estacionalitat, per a garantir l’estabilitat econòmica i social dels treballadors i les seves famílies.

En aquest sentit, és fonamental que es promogui una política de formació contínua i d’incentius per a les empreses que apostin per la contractació indefinida i la creació d’ocupació estable. D’aquesta manera, es pot fomentar un mercat laboral més just i equitatiu, en el qual els treballadors tinguin les mateixes oportunitats i garanties laborals, independentment del tipus de contracte que tinguin.

És important destacar que el contracte fix discontinu ha estat objecte de diverses reformes laborals en els últims anys a Espanya. La reforma laboral de 2012, impulsada pel Govern del Partit Popular, va suposar una important modificació en les condicions laborals i els drets dels treballadors a Espanya. Entre les mesures més polèmiques d’aquesta reforma es trobava la possibilitat de realitzar acomiadaments col·lectius i la reducció de la indemnització per acomiadament improcedent.

Així mateix, la reforma laboral de 2019, impulsada pel Govern socialista de Pedro Sánchez, va suposar una important modificació de la regulació del contracte fix discontinu. Entre les mesures més destacades d’aquesta reforma es trobava la possibilitat d’encadenar contractes temporals per a cobrir necessitats permanents de l’empresa, així com l’augment de la indemnització per acomiadament improcedent en els contractes fixos discontinus.

En qualsevol cas, és important que es promogui una regulació del mercat laboral que garanteixi els drets laborals dels treballadors i fomenti la creació d’ocupació estable i de qualitat en tots els sectors econòmics. En aquest sentit, el contracte fix discontinu pot ser una eina útil per a les empreses, sempre que s’utilitzi de manera responsable i garantint els drets laborals dels treballadors.

En resum, el contracte fix discontinu és una modalitat de contracte laboral molt utilitzada a Espanya, especialment en el sector turístic i l’hostaleria, que permet a les empreses adaptar-se a les fluctuacions de la demanda i reduir costos. No obstant això, també presenta alguns inconvenients, com la precarietat laboral i la inestabilitat econòmica que poden sofrir els treballadors contractats mitjançant aquest tipus de contracte. Per tant, és important que es fomenti una política de creació d’ocupació estable i de qualitat en tots els sectors econòmics, garantint els drets laborals dels treballadors i promovent una regulació del mercat laboral més justa i equitativa.